Category Archives: Reflexions

Transsexualitat i equívocs de gènere

transgender_flag_symbol_by_brodyjs-d5bq4sy

Símbol i bandera trans

El passat diumenge dia 10 d’abril, vam poder veure el documental “Trànsit. Menors transsexuals“, al programa 30 minuts de TV3.

La transsexualitat és encara un tema tabú, molt desconegut i que a la gran majoria de la gent li pot resultar complex i precisament això provoca que quan es faci un programa sobre el tema recaigui una gran responsabilitat i una atenció especial per veure com es tractarà la matèria. I, com era d’esperar, el documental va generar moltes expectatives i debat, arribant a ser fins i tot trending topic a Twitter amb l’etiqueta #MenorsTransTV3.

Sens dubte la qüestió trans ha estat darrerament en el centre d’atenció gràcies a la pel·lícula “The danish girl”,  que explica el procés de Lili Elbe i la seva dona, la pintora Gerda Wegener; o bé la sèrie “Transparent”, que segueix la vida d’una dona transsexual madura i de la seva família; i a casos tan tristos com el del suïcidi de l’Alan, un jove trans que patia assetjament a l’escola.

Aquest darrer cas és el que fa que sigui més important parlar dels menors trans (i de les seves famílies i entorns), una realitat que encara es desconeix més, i per això la proposta del 30 Minuts era valenta i necessària.

A “Trànsit. Menors transsexuals” se’ns presenta la realitat de cinc joves trans a partir dels seus propis testimonis, el dels seus pares, mares i amistats i també se’ns mostra el parer de la medicina, que sembla que ha de fer de jutge de tot.

Els testimonis de tots i cadascun dels joves, en David, l’Estel, en Mario, la Raquel i la Marta, és d’una maduresa, sensatesa i valor incalculable i l’experiència dels pares és valenta i sincera, transmetent els seu patiment, el seu procés i la seva acceptació i lluita per la felicitat dels seus fills i filles.

Ara bé, tot i que és encomiable l’intent del documental, no puc evitar sentir que hi ha alguna cosa que grinyola i que, al final, em quedi un regust agredolç.

Per què?

Per tres raons que exposaré a continuació.

Per una banda, seguim veient un missatge similar al que fa 10 o 15 anys podíem veure als documentals de la 2, com La Noche Temática dedicada a la transsexualitat i on es va poder veure el documental “El camino de Moisés“, és a dir, una presència tuteladora de la medicina i la psiquiatria en matèries que concerneixen al sexe i al gènere d’una persona (l’orientació sexual (no heterosexual) afortunadament l’han deixat una mica de banda des que va ésser retirada del DSM com a malaltia mental). Ara per ara, perquè una persona transsexual pugui iniciar un procés d’hormonació de manera regulada i de reassignació, encara que sigui només el canvi de nom, ha de passar per un examen mèdic i seguiment psiquiàtric, en el qual ambdós professionals han de corroborar, mitjançant una sèrie de judicis de valor d’estereotips de gènere, que la persona que tenen al davant és transsexual i que, per tant, és elegible per passar per una sèrie de tractaments. Això vol dir que s’exigiran els estereotips de gènere més extrems per tal que la persona demostri que sí, que efectivament la seva identitat sexual i de gènere és discordant, com si la seva paraula i la seva pròpia convicció, en un afer que no és gens fàcil, no fossin prou.

I aquí anem al segon punt, els estereotips de gènere i l’heterosexualitat obligatòria que es poden veure diàfanament a Menors Trans, on només se’ns mostra l’experiència de joves amb una transsexualitat (hetero)normativa. Què vol dir això? Doncs tornar a allò que hem estat intentant desmuntar des de fa més de 50 anys de lluita feminista i LGTBIQ per la igualtat:

Nenes (Dones)

Nens (Homes)

Els agrada el color rosa Els agrada el color blau
Juguen amb nines, a cuines i a pares i mares Juguen a futbol, amb cotxes i a jocs de construcció
Són callades, estan quietes i estan en un racó Són moguts, entremaliats i ocupen l’espai
Els agraden els nens (homes) Els agraden les nenes (dones)
Fan coses delicades, es pinten, els agrada la roba Els agraden els esports, són forts
Professió: Infermeria o Magisteri Professió: Enginyeria
Pensen en la parella, casar-se, tenir fills “No sabe, no contesta”

I el pitjor de tot és que es volgués atribuir un fet biològic a tot això i es volgués justificar una diferència de capacitats i interessos.

A més, malgrat que en el documental s’incideix força en l’heterosexualitat dels protagonistes, per descomptat, l’orientació afectivosexual en la natura és ben variada i diversa, podent ésser les persones homosexuals, bisexuals/pansexuals, heterosexuals o bé asexuals. També per a les persones transsexuals, ja que una cosa és la identitat de gènere, una altra la identitat sexual i una altra de ben diferent és l’orientació sexual.

Ungendered

Ungendered

En qualsevol cas, després del sexisme i l’heteronormativitat vistos en aquest documental potser en caldrà un altre per tornar a explicar que no totes les persones són heterosexuals, que les dones també poden ser enginyeres o futbolistes o que no els té perquè agradar (i molt menys identificar) el color rosa ni agradar els vestidets, i que els homes no tenen perquè ser forts i que també poden ser sensibles, sense que això signifiqui que siguin trans o homosexuals.

Perquè, efectivament, hi ha nens amb vulva i nenes amb penis, com molt bé diuen l’Estel i en David, i “això s’ha d’acceptar i s’ha de saber” (Estel). Però encara que la gent del nostre entorn ens vegi i ens tracti de manera diferent segons el sexe/gènere en el qual ens llegeixin (tornem al segon punt, tòpics de gènere), hi ha moltes formes de viure i d’expressar la nostra manera de sentir i d’arribar a “la felicitat de ser qui tu ets” (Raquel), sense anar-se’n als extrems.
“Cada uno debe decidir sobre su cuerpo. Hay personas que deciden llevar su proceso por un camino y hay personas que deciden llevarlo por otro. Sea cual sea el que elijas, no tienes porque ser juzgado” (Raquel). I aquí està el tercer punt que grinyola, cada persona decideix portar el seu procés per un camí, però, de fet, a Menors Trans només n’hem vist un de camí, el de la transsexualitat normativa, deixant de banda l’experiència de moltes altres persones transsexuals, transgènere, intersexuals, etc. que en prenen d’altres.

Camins en els quals no hi ha intervenció mèdica, en els quals ni tan sols hi ha hormonació, camins que transgredeixen les normes socials de l’expressió del sexe, del gènere i de l’afectivitat i que poden resultar incòmodes.

I malgrat que el programa de 30 Minuts ens va permetre celebrar “la revolución del amor de unos padres a sus hijos que defienden por encima de todo que ya están felices” (mare d’en David), a moltes persones ens agradaria que un dia poguéssim arribar a celebrar la revolució de la llibertat, l’acceptació i l’amor cap a les persones, sigui quina sigui la seva seva essència o la seva matèria.

Més informació sobre el tema trans:

Futuribles

Lyon, Fête des Lumières 2012

Lyon, Fête des Lumières 2012

Mentre guaitava per la finestra, l’Àlex es va deixar endur per les seves reflexions. Era un dia especialment trist, va pensar. Hipotèticament, en aquell moment hauria de ser a bord d’un Airbus 330 de la flota de Turkish Airlines en direcció a Istanbul, primera escala del viatge cap a Nova Delhi, punt de partida de la seva gran aventura al desconegut, l’inici d’una nova vida.

Després de la desfeta de la seva incursió amorosa per aconseguir el beneplàcit de la dona que el deixava sense alè per tal d’iniciar una relació, aquella era la seva segona decepció de l’any… massa desenganys per només seixanta-quatre dies d’any, es va dir.

Al final, tot era tan senzill com comprar un bitllet d’avió, just do it!, es va encoratjar l’Àlex; un acte aparentment fàcil però ben carregat de transcendència i simbolisme, que marca un abans i un després i posa en marxa l’engranatge d’una sèrie de canvis sense  volta enrere… Aquells eren els seus futuribles, els seu futurs contingents al fet de prendre una decisió i dur-la a terme, els seus somnis i il·lusions perduts enmig d’aquell garbuix de camins i opcions, de múltiples eleccions, ben poques de les quals el portarien a algun indret desitjat o plausible.

– Àlex! – el van cridar, i l’Àlex va abandonar precipitadament les seves elucubracions, com qui veu una posta de Sol filmada en time-lapse, i va tornar a la seva realitat amb possibilitats de canvi.

Preparar un gran viatge.

http://www.ungranviaje.org/

Quan volem emprendre un gran viatge que pugui suposar un repte, ja sigui perquè estarem voltant durant varis mesos o bé per diversos països és habitual que sorgeixin molts dubtes i inquietuds, especialment si som viatgers novells o poc experimentats en grans aventures. De fet, un viatge d’aquestes característiques habitualment implica una gran tasca prèvia de documentació, informació i preparació que ens duran a biblioteques i llibreries, ambaixades, caixes i bancs, ambulatoris o serveis especialitzats en vacunes per a viatgers internacionals, entre d’altres.

Per tal de resoldre alguns dubtes importants sobre la preparació i gestió d’un viatge i mirar de no deixar-nos res, els viatgers Itzíar Marcotegui i Pablo Strubell, en base a la seva experiència després d’un periple d’un any per Àfrica i altres grans viatges, han reunit moltíssima informació i consells interessants en un sol llibre que ara s’edita en català: “Com preparar un gran viatge. El manual dels rodamóns“.

Un llibre molt complet i ben estructurat en el qual es desgranen diferents aspectes tant de la preparació del viatge com de la gestió en ruta i fins i tot dels trànsit personal d’adaptació en la tornada, tot això amb una mirada diversa i incloent que para atenció també a les poc tractades necessitats en viatge de les dones (menstruació, especialment, però també depilació, seguretat, etc.), de persones amb mobilitat reduïda i de famílies amb criatures.

En aquesta obra trobarem 18 capítols en els quals podrem fer-nos un idea i decidir: la planificació inicial (1); quant pot costar (2) el viatge; amb qui (3) el realitzarem; els possibles mitjans de transport (4) que podrem emprar; l’equipatge (5) que necessitarem endur-nos; la documentació (6) que ens podria caldre; l’assegurança de viatge (7) que serà bo que contractem; diferents aspectes de salut (8) que haurem de tenir en compte abans, durant i després del periple; la gestió dels diners (9); altres preparatius i el compte enrera (10); i, un cop en ruta (11), la seguretat (12), com fer que els diners durin més (13), recomanacions per viatjar de manera responsable (14), per manternir-se en contacte (15) i per documentar el viatge (16). A més, com que viatjar és per a tots, també s’inclouen diferents consells de viatge per a persones grans i persones amb algun tipus de discapacitat (17) i, finalment, algunes orientacions per tal d’afrontar el temut retorn (18).

Tot plegat una bona adquisició per Sant Jordi i/o per endegar el nostre proper projecte viatger!

I per començar a fer la maleta, un curiós vídeo amb alguns interessants travel tips:

Més informació i notícies relacionades:

http://www.ungranviaje.org/2013/04/os-presentamos-com-preparar-un-gran-viatge/

http://www.sempreviaggiando.com/ca/2012/11/21/manual-com-preparar-un-gran-viatge/

http://mesenlla.com/2013/04/18/com-preparar-un-gran-viatge-el-manual-dels-rodamons/

http://companysdeviatge.net/2012/10/26/vols-preparar-un-gran-viatge/

http://apuntsdeviatge.blogspot.com.es/2012/09/com-preparar-un-gran-viatge.html

Per què viatgem?

Viatge, substantiu català provinent del llatí viatîcum. Segons el diccionari, trobem la següent definició:

m Anada que hom fa per transportar-se a un lloc notablement distant, a una altra població, a un altre país.

p ext Visita que hom fa a una població, un país, etc., recorregut per qualsevol mena d’espai notablement distant del lloc de residència, a fi de conèixer-ne les característiques, complir-hi alguna tasca o, simplement, divertir-se.

Malgrat els temps econòmicament i socialment difícils en els quals ens trobem, especialment des dels darrers quatre anys ençà, viatjar s’ha convertit en un acte molt habitual. Això es deu, sense cap mena de dubte, a l’aparició i popularització de les companyies aèries low cost, que han facilitat l’accés de la població al vols econòmics per anar de vacances i fins i tot per fer escapades de cap de setmana abroad, quan fa ben pocs anys els preus desorbitats dels bitllets oferts per les grans companyies feien prohibitiu el fet d’agafar un avió.

Així doncs, prendre l’avió i marxar on sigui a centenars o milers de quilòmetres s’ha convertit en un acte gairebé banal. Viatjar ja no és la immensa aventura cap al desconegut que era per exemple al segle IV a.C. quan Alexandre el Gran explorà el Pròxim Orient; durant el segle XIII, quan Gengis Khan conquerí gran part d’Àsia i Europa Oriental estenent el territori i el domini mongol; o bé al segle XV, quan Cristòfor Colom pujà a bord de La Pinta a descobrir el nou món. Els increïbles avenços tecnològics i socials que ha efectuat la humanitat, especialment en els darrers tres segles, han fet que, actualment, viatjar sigui més segur i, potser, manqui del romanticisme i l’esperit aventurer i expedicionari d’aquells temps remots. Ara bé, per què viatgem? Què ens porta a deixar els nostres espais de comfort, la nostra quotidianitat, el nostre sofà, qui sap si la nostra llar, família i amics per moure’ns cap al desconegut?

Nosce te ipsum

Nieuwe Meer (Amsterdam, Abril 2012)

Alguns dels motius més evidents per realitzar una visita a una altra població o país podrien ser els següents:

  • Per curiositat, per conèixer noves realitats, per esperit antropològic. Podem estar desperts i amatents al contacte amb altres cultures, amb l’esperit obert de conèixer, descobrir i aprendre ja sigui des d’una visió emic (podríem dir-ne que valorativa des de la pròpia cultura) o ètic (podríem dir-ne que imparcial i no intrusiva des del propi pensament i hàbits culturals).
  • Per sortir de la rutina. Un canvi d’aires sempre va bé i de vegades posar distància és la millor manera per oblidar la monotonia del dia a dia.
  • Per descansar. El dolce far niente. Un viatge en algun lloc idíl·lic que permeti recarregar les piles!
  • Per aprendre idiomes.  És evident que la manera més eficaç d’aprendre un idioma és anar a un país on aquest es parli de manera habitual, és a dir, que en sigui idioma oficial. Només si ens veiem en la obligació de parlar-lo per pura supervivència (física, emocional, comunicativa) aconseguirem adquirir una certa destresa en aquesta llengua (obligació que, per descomptat, no té perquè ser exempta de plaer).
  • Per motius laborals. En alguns casos aquesta no seria una iniciativa pròpia o un viatge pròpiament dit sinó més aviat una obligació originada per una necessitat empresarial o de recerca de feina i millors oportunitats, en altres casos serà una nova experiència de vida amb plena integració en un altre país. De fet, podríem assegurar que la millor manera de conèixer un altre país és anar-hi a viure i treballar, és a dir, a formar-ne part plenament.
  • Per oci:  interès cultural, gastronòmic, esportiu, científic, etc. Tenir un centre d’interès o una passió pot ser una forta motivació per desplaçar-se, ja sigui per a veure una exposició important, visitar un famós museu, veure un musical, provar la gastronomia pròpia d’una regió o bé córrer una marató, per posar només uns exemples. En aquest últim cas, de fet, hi ha persones que combinen la seva passió per córrer i per viatjar i s’apunten a curses internacionals, de fet, són ben pocs els que poden entrar en el selecte club dels maratonians dels 7 continents i això és un gran motiu per viatjar!
  • Per adquirir autonomia personal. Viatjar i, a més a més, fer-ho a soler ens obliga a estar atents al més mínim detall, a prendre decisions, a orientar-nos, a optimitzar recursos personals per assegurar la pròpia supervivència. Viatjar pot requerir autocontrol, autosuficiència i, alhora, arribar a la certesa de que tots estem connectats i som interdependents. El viatge, segons com, ens pot aportar més seguretat en les pròpies capacitats i ens fa més independents (que no aïllats).
  • Per obrir la ment. Per obrir-se als altres. Viatjar i estar en contacte amb altres cultures, altres maneres de viure i veure la vida, d’interpretar les coses, d’expressar-se, de moure’s, de relacionar-se, etc. ens demostra que l’horitzó de possibilitats i expectatives vitals va molt més enllà d’allò que coneixem localment i aquest coneixement ens dóna l’oportunitat de ser més respectuosos, tolerants i propers amb els altres, perquè els altres també som nosaltres.
  • Per trobar-se un mateix. Ja se sap, nosce te ipsum. Cal connectar amb un mateix per arribar-se a conèixer i el viatge és un ritual que pot arribar a ser transcendental per aquesta important tasca que dura tota una vida.

Si bé les opcions abans exposades només són algunes de les raons que motiven a viatjar, això també dependrà del rol que prenem i l’actitud que adoptem en els nostres viatges perquè quan parlem de viatge i de la persona que l’emprèn cal diferenciar entre les figures del turista i del viatger. Probablement es podria debatre molt sobre el tema però, al meu entendre, resumirem que un turista és una persona que passa de puntetes per un lloc, només prenent fotos i visitant allò must be seen, és a dir, allò que s’ha decidit que és imprescindible veure per a dir que s’ha estat allí i que, per tant, difícilment sortirà dels llocs més comuns; en canvi, el viatger és la persona que es deixa imbuir per l’experiència del viatge, que busca el desconegut, el contacte local, que surt dels territoris més concorreguts, que sempre té una anècdota diferent per explicar o un bon consell que donar. En aquest enllaç aporten més idees personals al respecte d’aquesta suposada diferència. A més a més, per tal de reflexionar sobre aquesta escissió d’actituds en la manera de viure i gaudir el viatge, fins a mitjans d’octubre es pot gaudir al CCCB de l’exposició Souvenir, de Martin Parr, centrada en la fotografia i el col·leccionisme, és a dir, en el viatge com a col·lecció d’experiències per a ser mostrades posteriorment.

I tu? … Per què viatges?

Un lloc per pensar.

Everybody needs a place to think, aquesta és la inscripció que resa una placa que vaig descobrir agradablement en un banc passejant a la vora del Tàmesi per la zona de Southbank durant la meva primera visita a Londres. Òbviament de seguida em vaig parar a fer-li unes fotos i observar el lloc per tal de comprovar si realment aquell indret m’oferiria el necessari com a espai personal de reflexió. La ironia està en el fet que aquell banc es troba just d’esquena al Tàmesi, encarat cap a la part interna del passeig amb un horitzó ben aviat limitat per un edifici. Malgrat aquesta petita contradicció, ja que trobo que el banc hauria donat més de sí mirant cap al Thames (peculiaritats dels britànics)… , i el fet que, en realitat, el lema era el ganxo d’un programa de la BBC Four, el canal cultural digital de la British Broadcasting Corporation, el lema em va semblar molt suggestiu i el trobo molt adient per a (re)inaugurar aquest bloc, que seguirà els passos d’aquell quadern de bitàcola que vaig abandonar a la deriva internàutica fa uns anys:

http://lostamongthecrowd.blogspot.com/

Així doncs, aquest serà el meu espai virtual per pensar i per expressar les meves opinions i interessos i per compartir-los amb aquelles persones que hi tinguin alguna afinitat.

Soyez les bienvenu/-es!