Transsexualitat i equívocs de gènere

transgender_flag_symbol_by_brodyjs-d5bq4sy

Símbol i bandera trans

El passat diumenge dia 10 d’abril, vam poder veure el documental “Trànsit. Menors transsexuals“, al programa 30 minuts de TV3.

La transsexualitat és encara un tema tabú, molt desconegut i que a la gran majoria de la gent li pot resultar complex i precisament això provoca que quan es faci un programa sobre el tema recaigui una gran responsabilitat i una atenció especial per veure com es tractarà la matèria. I, com era d’esperar, el documental va generar moltes expectatives i debat, arribant a ser fins i tot trending topic a Twitter amb l’etiqueta #MenorsTransTV3.

Sens dubte la qüestió trans ha estat darrerament en el centre d’atenció gràcies a la pel·lícula “The danish girl”,  que explica el procés de Lili Elbe i la seva dona, la pintora Gerda Wegener; o bé la sèrie “Transparent”, que segueix la vida d’una dona transsexual madura i de la seva família; i a casos tan tristos com el del suïcidi de l’Alan, un jove trans que patia assetjament a l’escola.

Aquest darrer cas és el que fa que sigui més important parlar dels menors trans (i de les seves famílies i entorns), una realitat que encara es desconeix més, i per això la proposta del 30 Minuts era valenta i necessària.

A “Trànsit. Menors transsexuals” se’ns presenta la realitat de cinc joves trans a partir dels seus propis testimonis, el dels seus pares, mares i amistats i també se’ns mostra el parer de la medicina, que sembla que ha de fer de jutge de tot.

Els testimonis de tots i cadascun dels joves, en David, l’Estel, en Mario, la Raquel i la Marta, és d’una maduresa, sensatesa i valor incalculable i l’experiència dels pares és valenta i sincera, transmetent els seu patiment, el seu procés i la seva acceptació i lluita per la felicitat dels seus fills i filles.

Ara bé, tot i que és encomiable l’intent del documental, no puc evitar sentir que hi ha alguna cosa que grinyola i que, al final, em quedi un regust agredolç.

Per què?

Per tres raons que exposaré a continuació.

Per una banda, seguim veient un missatge similar al que fa 10 o 15 anys podíem veure als documentals de la 2, com La Noche Temática dedicada a la transsexualitat i on es va poder veure el documental “El camino de Moisés“, és a dir, una presència tuteladora de la medicina i la psiquiatria en matèries que concerneixen al sexe i al gènere d’una persona (l’orientació sexual (no heterosexual) afortunadament l’han deixat una mica de banda des que va ésser retirada del DSM com a malaltia mental). Ara per ara, perquè una persona transsexual pugui iniciar un procés d’hormonació de manera regulada i de reassignació, encara que sigui només el canvi de nom, ha de passar per un examen mèdic i seguiment psiquiàtric, en el qual ambdós professionals han de corroborar, mitjançant una sèrie de judicis de valor d’estereotips de gènere, que la persona que tenen al davant és transsexual i que, per tant, és elegible per passar per una sèrie de tractaments. Això vol dir que s’exigiran els estereotips de gènere més extrems per tal que la persona demostri que sí, que efectivament la seva identitat sexual i de gènere és discordant, com si la seva paraula i la seva pròpia convicció, en un afer que no és gens fàcil, no fossin prou.

I aquí anem al segon punt, els estereotips de gènere i l’heterosexualitat obligatòria que es poden veure diàfanament a Menors Trans, on només se’ns mostra l’experiència de joves amb una transsexualitat (hetero)normativa. Què vol dir això? Doncs tornar a allò que hem estat intentant desmuntar des de fa més de 50 anys de lluita feminista i LGTBIQ per la igualtat:

Nenes (Dones)

Nens (Homes)

Els agrada el color rosa Els agrada el color blau
Juguen amb nines, a cuines i a pares i mares Juguen a futbol, amb cotxes i a jocs de construcció
Són callades, estan quietes i estan en un racó Són moguts, entremaliats i ocupen l’espai
Els agraden els nens (homes) Els agraden les nenes (dones)
Fan coses delicades, es pinten, els agrada la roba Els agraden els esports, són forts
Professió: Infermeria o Magisteri Professió: Enginyeria
Pensen en la parella, casar-se, tenir fills “No sabe, no contesta”

I el pitjor de tot és que es volgués atribuir un fet biològic a tot això i es volgués justificar una diferència de capacitats i interessos.

A més, malgrat que en el documental s’incideix força en l’heterosexualitat dels protagonistes, per descomptat, l’orientació afectivosexual en la natura és ben variada i diversa, podent ésser les persones homosexuals, bisexuals/pansexuals, heterosexuals o bé asexuals. També per a les persones transsexuals, ja que una cosa és la identitat de gènere, una altra la identitat sexual i una altra de ben diferent és l’orientació sexual.

Ungendered

Ungendered

En qualsevol cas, després del sexisme i l’heteronormativitat vistos en aquest documental potser en caldrà un altre per tornar a explicar que no totes les persones són heterosexuals, que les dones també poden ser enginyeres o futbolistes o que no els té perquè agradar (i molt menys identificar) el color rosa ni agradar els vestidets, i que els homes no tenen perquè ser forts i que també poden ser sensibles, sense que això signifiqui que siguin trans o homosexuals.

Perquè, efectivament, hi ha nens amb vulva i nenes amb penis, com molt bé diuen l’Estel i en David, i “això s’ha d’acceptar i s’ha de saber” (Estel). Però encara que la gent del nostre entorn ens vegi i ens tracti de manera diferent segons el sexe/gènere en el qual ens llegeixin (tornem al segon punt, tòpics de gènere), hi ha moltes formes de viure i d’expressar la nostra manera de sentir i d’arribar a “la felicitat de ser qui tu ets” (Raquel), sense anar-se’n als extrems.
“Cada uno debe decidir sobre su cuerpo. Hay personas que deciden llevar su proceso por un camino y hay personas que deciden llevarlo por otro. Sea cual sea el que elijas, no tienes porque ser juzgado” (Raquel). I aquí està el tercer punt que grinyola, cada persona decideix portar el seu procés per un camí, però, de fet, a Menors Trans només n’hem vist un de camí, el de la transsexualitat normativa, deixant de banda l’experiència de moltes altres persones transsexuals, transgènere, intersexuals, etc. que en prenen d’altres.

Camins en els quals no hi ha intervenció mèdica, en els quals ni tan sols hi ha hormonació, camins que transgredeixen les normes socials de l’expressió del sexe, del gènere i de l’afectivitat i que poden resultar incòmodes.

I malgrat que el programa de 30 Minuts ens va permetre celebrar “la revolución del amor de unos padres a sus hijos que defienden por encima de todo que ya están felices” (mare d’en David), a moltes persones ens agradaria que un dia poguéssim arribar a celebrar la revolució de la llibertat, l’acceptació i l’amor cap a les persones, sigui quina sigui la seva seva essència o la seva matèria.

Més informació sobre el tema trans:

About kessetana

Software Engineer, Humanist, art & culture lover, science curious, inconstant but passionate traveler, casual athlete, permanent learner, above all, human being.

Posted on Abril 12, 2016, in LGTBIQ, Mass Media, Reflexions and tagged , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: