Per què viatgem?

Viatge, substantiu català provinent del llatí viatîcum. Segons el diccionari, trobem la següent definició:

m Anada que hom fa per transportar-se a un lloc notablement distant, a una altra població, a un altre país.

p ext Visita que hom fa a una població, un país, etc., recorregut per qualsevol mena d’espai notablement distant del lloc de residència, a fi de conèixer-ne les característiques, complir-hi alguna tasca o, simplement, divertir-se.

Malgrat els temps econòmicament i socialment difícils en els quals ens trobem, especialment des dels darrers quatre anys ençà, viatjar s’ha convertit en un acte molt habitual. Això es deu, sense cap mena de dubte, a l’aparició i popularització de les companyies aèries low cost, que han facilitat l’accés de la població al vols econòmics per anar de vacances i fins i tot per fer escapades de cap de setmana abroad, quan fa ben pocs anys els preus desorbitats dels bitllets oferts per les grans companyies feien prohibitiu el fet d’agafar un avió.

Així doncs, prendre l’avió i marxar on sigui a centenars o milers de quilòmetres s’ha convertit en un acte gairebé banal. Viatjar ja no és la immensa aventura cap al desconegut que era per exemple al segle IV a.C. quan Alexandre el Gran explorà el Pròxim Orient; durant el segle XIII, quan Gengis Khan conquerí gran part d’Àsia i Europa Oriental estenent el territori i el domini mongol; o bé al segle XV, quan Cristòfor Colom pujà a bord de La Pinta a descobrir el nou món. Els increïbles avenços tecnològics i socials que ha efectuat la humanitat, especialment en els darrers tres segles, han fet que, actualment, viatjar sigui més segur i, potser, manqui del romanticisme i l’esperit aventurer i expedicionari d’aquells temps remots. Ara bé, per què viatgem? Què ens porta a deixar els nostres espais de comfort, la nostra quotidianitat, el nostre sofà, qui sap si la nostra llar, família i amics per moure’ns cap al desconegut?

Nosce te ipsum

Nieuwe Meer (Amsterdam, Abril 2012)

Alguns dels motius més evidents per realitzar una visita a una altra població o país podrien ser els següents:

  • Per curiositat, per conèixer noves realitats, per esperit antropològic. Podem estar desperts i amatents al contacte amb altres cultures, amb l’esperit obert de conèixer, descobrir i aprendre ja sigui des d’una visió emic (podríem dir-ne que valorativa des de la pròpia cultura) o ètic (podríem dir-ne que imparcial i no intrusiva des del propi pensament i hàbits culturals).
  • Per sortir de la rutina. Un canvi d’aires sempre va bé i de vegades posar distància és la millor manera per oblidar la monotonia del dia a dia.
  • Per descansar. El dolce far niente. Un viatge en algun lloc idíl·lic que permeti recarregar les piles!
  • Per aprendre idiomes.  És evident que la manera més eficaç d’aprendre un idioma és anar a un país on aquest es parli de manera habitual, és a dir, que en sigui idioma oficial. Només si ens veiem en la obligació de parlar-lo per pura supervivència (física, emocional, comunicativa) aconseguirem adquirir una certa destresa en aquesta llengua (obligació que, per descomptat, no té perquè ser exempta de plaer).
  • Per motius laborals. En alguns casos aquesta no seria una iniciativa pròpia o un viatge pròpiament dit sinó més aviat una obligació originada per una necessitat empresarial o de recerca de feina i millors oportunitats, en altres casos serà una nova experiència de vida amb plena integració en un altre país. De fet, podríem assegurar que la millor manera de conèixer un altre país és anar-hi a viure i treballar, és a dir, a formar-ne part plenament.
  • Per oci:  interès cultural, gastronòmic, esportiu, científic, etc. Tenir un centre d’interès o una passió pot ser una forta motivació per desplaçar-se, ja sigui per a veure una exposició important, visitar un famós museu, veure un musical, provar la gastronomia pròpia d’una regió o bé córrer una marató, per posar només uns exemples. En aquest últim cas, de fet, hi ha persones que combinen la seva passió per córrer i per viatjar i s’apunten a curses internacionals, de fet, són ben pocs els que poden entrar en el selecte club dels maratonians dels 7 continents i això és un gran motiu per viatjar!
  • Per adquirir autonomia personal. Viatjar i, a més a més, fer-ho a soler ens obliga a estar atents al més mínim detall, a prendre decisions, a orientar-nos, a optimitzar recursos personals per assegurar la pròpia supervivència. Viatjar pot requerir autocontrol, autosuficiència i, alhora, arribar a la certesa de que tots estem connectats i som interdependents. El viatge, segons com, ens pot aportar més seguretat en les pròpies capacitats i ens fa més independents (que no aïllats).
  • Per obrir la ment. Per obrir-se als altres. Viatjar i estar en contacte amb altres cultures, altres maneres de viure i veure la vida, d’interpretar les coses, d’expressar-se, de moure’s, de relacionar-se, etc. ens demostra que l’horitzó de possibilitats i expectatives vitals va molt més enllà d’allò que coneixem localment i aquest coneixement ens dóna l’oportunitat de ser més respectuosos, tolerants i propers amb els altres, perquè els altres també som nosaltres.
  • Per trobar-se un mateix. Ja se sap, nosce te ipsum. Cal connectar amb un mateix per arribar-se a conèixer i el viatge és un ritual que pot arribar a ser transcendental per aquesta important tasca que dura tota una vida.

Si bé les opcions abans exposades només són algunes de les raons que motiven a viatjar, això també dependrà del rol que prenem i l’actitud que adoptem en els nostres viatges perquè quan parlem de viatge i de la persona que l’emprèn cal diferenciar entre les figures del turista i del viatger. Probablement es podria debatre molt sobre el tema però, al meu entendre, resumirem que un turista és una persona que passa de puntetes per un lloc, només prenent fotos i visitant allò must be seen, és a dir, allò que s’ha decidit que és imprescindible veure per a dir que s’ha estat allí i que, per tant, difícilment sortirà dels llocs més comuns; en canvi, el viatger és la persona que es deixa imbuir per l’experiència del viatge, que busca el desconegut, el contacte local, que surt dels territoris més concorreguts, que sempre té una anècdota diferent per explicar o un bon consell que donar. En aquest enllaç aporten més idees personals al respecte d’aquesta suposada diferència. A més a més, per tal de reflexionar sobre aquesta escissió d’actituds en la manera de viure i gaudir el viatge, fins a mitjans d’octubre es pot gaudir al CCCB de l’exposició Souvenir, de Martin Parr, centrada en la fotografia i el col·leccionisme, és a dir, en el viatge com a col·lecció d’experiències per a ser mostrades posteriorment.

I tu? … Per què viatges?

About kessetana

Software Engineer, Humanist, art & culture lover, science curious, inconstant but passionate traveler, casual athlete, permanent learner, above all, human being.

Posted on Octubre 3, 2012, in Reflexions, Viatges. Bookmark the permalink. 1 Comentari.

  1. We travel not to escape life, but for life not to escape us.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: