Avui les fades i les bruixes s’estimen.

Literatura lèsbica contemporània.

Introducció històrica.

Parlar de literatura lèsbica fins fa ben poc era parlar d’un petit reducte de la literatura en el qual es representava el desig lèsbic, gairebé sempre a través de la visió dels homes i amb finalitats eròtiques o bé condemnatòries. Degut a la posició secundària que ocupen les dones dins de l’escalafó social, també en la producció literària, com en la resta d’especialitats, la literatura lèsbica ha estat minoritària i minoritzada, una excepció entre la ingent producció literària heteronormativa.

Safo de Lesbos

Al llarg de la Història ha plogut molt des que la poetessa Safo de Lesbos cantés l’amor entre dones, al qual ella mateixa ha donat nom: amor sàfic o lèsbic, però durant anys d’obscurantisme les dones lesbianes cauen en l’oblit fins ben arribat el segle XIX, quan els poetes francesos posen de moda el motiu del lesbianisme. Fou Charles Baudelaire qui va rescatar el mots Lesbos i Safo per designar les relacions entres dones. La seva obra poètica Les fleurs du mal, que inicialment havia de titular-se Les lesbiennes, contenia en la seva primera edició el poema Lesbos, dedicat a Safo i a la seva blasfèmia (sic), però, juntament amb altres sis poemes més del recull, aquesta primera edició va ser ràpidament censurada.

Uns anys més tard, el 1872, aparegué Carmilla, de l’escriptor irlandès Joseph Sheridan Le Fanu, que tracta el mite del vampir, o més aviat de la dona vampir, en aquest cas, i ho fa vint-i-cinc anys abans de la publicació de la gran obra fundacional del tema, el Dràcula de Bram Stoker. En aquesta breu novel·la, Sheridan Le Fanu narra l’amistad de marcat caràcter homoeròtic entre una noia de bona família i una misteriosa jove que es converteix en la nova inquilina del castell.

Hauríem d’esperar, però, a l’ambient artístic de les ciutats de París i Londres de principis del segle XX per veure com l’escriptura que nombra el desig lesbià la generen les mateixes dones lesbianes.

Al París dels anys 20 trobem l’intens cercle literari de la Rive Gauche, creat al voltant de les llibreries de la Rue Odéon propietat d’Adrienne Monnier i Sylvia Beach, en el qual es reunien diversos artistes i intel·lectuals, i l’amalgama de relacions lèsbiques entre algunes de les seves components. En aquests anys aparegueren les obres de Liane de Pougy, explícitament titulada Idilio sáfico (1901), de Gertrude Stein, Colette, Renée Vivien o Djuna Barnes, entre altres. En aquestes obres  les seves autores representaven l’experiència lesbiana, fins i tot referent a les intenses relacions entre algunes d’elles.

Per una altra banda, a Londres es creà l’anomenat grup de Bloomsbury, conformat per diferents artistes i intel·lectuals de l’època, entre els quals en sobresurt especialment Virginia Woolf, gran exponent del grup de Bloomsbury per les seves obres, i la seva relació amb la també escriptora Vita Sackville-West.

Entre la ingent producció de Virginia Woolf destaquem l’assaig feminista Una habitació pròpia, publicat l’any 1929, en el qual  explora el paper de la dona en la literatura, tant com a escriptora com com a caràcter de ficció, reflexiona sobre el lesbianisme, i reivindica  l’accés de la dona a l’educació, el dret de les dones a escriure i fer-ho amb condicions, és a dir, amb independència econòmica i personal, l’anomenada habitació pròpia del títol.

Però no tot era llibertat i optimisme en l’expressió de les passions lèsbiques, l’any 1928 apareix l’asfixiant i pessimista obra de Radclyffe Hall, El pozo de la soledad, protagonitzada per una dona educada com un home i que s’identifica com a invertida, d’acord amb els termes mèdics que començaven a proliferar al voltat de la sexualitat. Malgrat l’existència angoixada de la protagonista, la seva homosexualitat és representada de manera oberta i natural i passa a ser un dels textos de referència de la literatura lèsbica.

I el 1951, quan el món es recupera de la Segona Guerra Mundial, es publica Carol, de l’escriptora nord-americana Patricia Highsmith, coneguda pels seus thrillers psicològics, molts d’ells adaptats al cinema. Aquesta novel·la ha passat a ser reconeguda com la primera novel·la lèsbica que dóna una oportunitat de felicitat a les seves protagonistes.

Pel que fa a la literatura espanyola, comptem també amb una novel·la pionera, Zezé, de Ángeles Vicente, publicada el 1909, i que fou la primera novel·la espanyola d’autoria femenina en la qual es narren experiències lèsbiques, tot seguint els avatars de la vida d’una jove i la seva iniciació sexual amb una companya d’estudis.

Narrativa actual.

Els últims trenta-cinc anys han estat prolífics pel que fa a la producció literària lèsbica, en la qual han quedat ben reflectits els canvis socials esdevinguts i els drets assolits per la dona. Passem, doncs, de les passions ocultes, la culpabilitat, les inversions i el càstig per anar contra natura en forma de tràgics finals que no donen esperança alguna a l’amor entre dones, a la llibertat de l’expressió oberta i pública de l’amor o bé les relacions esporàdiques de cap de setmana de les actuals novel·les, algunes d’elles centrades en la vida nocturna de l’ambient de l’Eixample barceloní o el madrileny barri de Chueca. L’emancipació de la literatura lèsbica va parella a l’emancipació sexual i legal de la dona i en alguns casos, com en el de la literatura lèsbica espanyola, primer es recorre al reducte de l’ambient nocturn per, finalment, refermar una vida quotidiana sotmesa a una rutina on l’única diferència en les relacions que s’hi estableixen és l’orientació sexual.

El primer seria el cas, per exemple, de les populars, divertides i actuals novel·les d’Isabel Franc que,  sota el pseudònim de Lola Van Guardia escrigué la trilogia lèsbica Con pedigree, Plumas de doble filo i La mansión de las tríbadas.

I no podem deixar de comentar l’intens i apassionant èxit de vendes lèsbic escrit per Susana Guzner, La insensata geometría del amor, una novel·la molt recomanable i addictiva amb personatges que prenen cos i un final inesperat i polèmic.

Per una altra banda, podem citar una obra amb un sentit explícit lèsbic però que no n’és el fil conductor, aquest seria el cas de Beatriz y los cuerpos celestes, de l’autora Lucía Etxebarría, que fou guardonada amb el premi Nadal l’any 1998, i que narra la història de tres dones, relacionades entre elles, amb el sexe com a denominador comú. O bé la sorprenent, fresca i fantàsticament ben narrada La vendedora de tornillos, de Pilar Bellver.

La literatura catalana també compta amb magnífiques obres literàries de protagonisme lèsbic, com són la breu i poètica novel·la Te deix amor la mar com a penyora o bé Jo pos per testimoni les gavines, ambdues de na Carme Riera; i La passió segons Renée Vivien, de la prolífica Maria Mercè Marçal, excel·lent i apassionant retrat de Renée Vivien, pseudònim de la poetessa Pauline M. Tarn, i les vicissituds de la seva vida, la seva relació amb Natalie Clifford Barney i els circuits literaris de l’intens París dels anys vint, des de les òptiques de diversos personatges que intenten esbrinar qui fou aquesta poeta.

Pel que fa a la literatura estrangera, trobem obres amb finalitat més aviat literària que no pas reivindicativa d’un determinat grup i que han gaudit de certa popularitat i prestigi. Seria aquest el cas de la novel·la Les hores, d’en Michael Cunningham, posteriorment adaptada al cinema; o bé de  Sputnik, el meu amor, del llegit i esperat escriptor japonès Haruki Murakami. Per no parlar de la coneguda Lisbeth Salander, la poc amigable protagonista de l’exitosa trilogia de novel·la negra de l’escriptor suec Stieg Larsson, iniciada amb Els homes que no estimaven les dones, que també manté diferents relacions lèsbiques.

També en l’àmbit de la novel·la negra podem llegir la sèrie escrita per J.M.Redman al voltant de la  detectiu lesbiana Micky Knight, de la qual al mercat espanyol se n’han editat varis títols entre els que destaquen les primeres entregues, Yocasta i La sombra de la duda, ambdues guardonades amb el Premi Lambda de Literatura.

Evidentment, la majoria de novel·les i les relacions interpersonals que en aquestes es relaten evolucionen paral·lelament a la societat i en reflecteixen el canvis com, per exemple, la influència de les tecnologies en la comunicació, la pràctica desaparicició de les fronteres i el món global. Aquest seria el cas de la novel·la força recent Tocando tierra, d’Emma Donoghue, que narra la relació entre dues dones separades per l’ús o desús de la tecnologia i algunes útils eines contemporànies, pels respectius estils de vida… i per l’oceà Atlàntic. Però tot i l’oferta actual de llibres de temàtica, el paradigma de literatura lèsbica de qualitat literària el representen les obres de l’autora Sarah Waters, especialment la magnífica trilogia Afinitat, l’excel·lent Falsa Identitat i Besar el vellut, així com la posterior Ronda de nit. Algunes d’aquestes obres fins i tot han estat adaptades en forma de sèries de televisió.

I, per una altra banda, no podem oblidar que gràcies als avenços legals i socials aconseguits els últims 10 anys s’ha produït una major conscienciació respecte a la diversitat afectivosexual, amb especial atenció als processos d’autoconeixement i els canvis que es produeixen durant la pubertat. Degut a tot això, el públic juvenil també pot gaudir d’algunes propostes que exploren i mostren de manera natural el despertar de la sexualitat de les adolescents lesbianes, els primers amors i l’acceptació d’un mateix i l’autoafirmació. Alguns títols de llibres protagonitzats per joves lesbianes que estan especialment adreçats al jovent són Em dic Laia, de Gemma Puig, Sandra ama a Meike, de Marliese Arold, o bé La meva diable porta xanques, de l’autora Anna Tortajada.

Narrativa breu.

De tant en tant surten reculls d’històries escrites per diverses autores que aborden el tema del lesbianisme. Les recopilacions més destacables són Otras voces, excel·lent compilació de relats curts; Nosotras (The Diva Book of Short Stories), escrit per col·laboradores de la revista lèsbica britànica Diva; i el més recent Las chicas con las chicas, recull de relats eròtics.

També podem considerar d’aquest gènere el llibre Primeras caricias, de l’activista LGTB Beatriz Gimeno, que recollia la veu de 50 dones donant testimoni de la seva primera experiència amb una dona.

L’escriptora Emma Donoghue ens aporta un curiós i imaginatiu exercici de transgressió amb Besar la bruixa, publicat el 1997 per l’editorial Laertes, on revisita i reinterpreta els contes clàssics com la Bella i la Bèstia o la Blancaneus, tot amb un to còmic… i lèsbic. Contes vells amb vestit nou, tal i com resa el subtítol.

Per una altra banda, cal reconèixer el mèrit pioner del llibre ¿De otro planeta?, publicat per la desapareguda Ellas Editorial, que és el primer recull de blogs en un llibre. En aquest, 34 dones lesbianes plasmen en format paper les experiències que relaten ens els seus respectius blogs. Una  prova fefaent de com Internet i la Web han modificat les relacions i l’accés a la informació i com la Web 2.0, més participativa, ha permès la llibertat d’expressió dels grups invisibilitzats i reprimits i el seu empoderament. Com que el diferents blogs del recull estaven sota una llicència Creative Commons per la qual no es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, els beneficis del llibre van destinats íntegrament a una entitat solidària que treballa pel desenvolupament integral de la dona.

Poesia.

La poesia és un gènere breu, exigent i minoritari, en comparació amb la narrativa. La poesia és, alhora, el gènere per excel·lència per cantar l’amor i els seus intricats camins i, gràcies a les seves tècniques i particularitats, poder-ho fer, si cal, de manera velada o insinuant. És per això, doncs, que la poesia contemporània també compta amb exemplars que expressen i exhibeixen el desig lèsbic.

Un clar referent contemporani de la poesia obertament diversa són les obres de Cristina Peri Rossi, entre elles la més destacada el poemari Estrategias del deseo.

Apareguts en els últims anys, podem citar també els reculls de magnífics poemes de diferents autores, com Una llamada tuya bastará para sanarme, de Gloria Bosch, que tracta el difícil tema de la solitud i la falta de comunicació; El levísimo ruido de sus pasos, d’Odette Alonso, una magnífica mostra de poesia amorosa; o bé Ouroboros o la espiral del deseo; Lais Arcos, poemari que tracta l’amor de manera circular, de fet, Ouroboros representa la serp que es mossega la cua.

Pel que fa a la poesia, la Literatura Catalana està representada per diferents reculls de poemes de na Maria Mercè Marçal, com són el breu poemari Terra de mai (1982), obra de marcat caràcter autobiogràfic on explica el seu descobriment de l’amor lèsbic, o bé el poemari Bruixa de Dol (1979). En ambdues obres cal però, restar atent per tal de percebre les subtils referències al desig lèsbic.

Marçal ens va llegar una bella divisa de reivindicació feminista i catalanista: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.” Caldria doncs, en aquest cas, afegir una quarta rebel·lió, la d’expressar poèticament el desig lèsbic.

Per una altra banda, fa uns anys va aparèixer un breu i molt recomanable recull intitulat Mots i brases de Nora Albert, pseudònim d’Helena Alvarado, que fou guardonat amb el premi Lambda de poesia l’any 2003.

A més a més, actualment s’està promocionant arreu de les terres catalanes el poemari il·lustrat L’esbós, de la catalana Sílvia Bel, un atrevit recull de poemes eròtics i obertament lèsbics, amb un títol molt més que significatiu, un joc de paraules que remet a l’origen, Lesbos i que és tota una declaració d’intencions. Aquest, però, no és un fet que quedi al marge ja que tot i ser las poesia un gènere més minoritari en comparació amb la novel·la, com hem comentat anteriorment, i, a més a més, ser un cant a l’amor lèsbic, l’actual obra de la Bel s’està obrint camí a través de divertits i participatius recitals en llibreries, biblioteques, associaciones, etc. I se n’han fet ressò mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, la revista TimeOut o el Diari Avui. Tot un exemple de visibilitat.

Així doncs, també en el camp de la poesia observem una evolució cap a una evocació més oberta i directa de qui és l’objecte de devoció i de desig, fet que, alhora, pot portar a una variació en l’ús dels recursos del llenguatge poètic que ara ja no es centrarien tant en les metàfores i símbols i altres figures estilístiques de suggestió velada sinó en una suggestió més visual i concreta. Podem dir, a més a més, que malgrat els temps que corren, la poesia està ben viva.

Finalment, després d’aquesta aproximació a la literatura de temàtica lesbiana, cal remarcar que quan parlem de literatura lèsbica contemporània trobem obres amb una finalitat principalment literària en les que una orientació afectiva diferent afegeix profunditat al personatge i hi dóna un toc diferent, i obres molt més enfocades al públic lèsbic en les quals es pretén produir un efecte empàtic, doncs el sentir-se representat és un factor fonamental. Ara bé, sota l’etiqueta de llibres de temàtica lèsbica i potser per omplir un buit en el mercat, de vegades no es vigila prou la qualitat literària global de l’obra, un fet que, sens dubte, perjudica principalment les lectores i els lectors.


Més informació:

–        Portal de literatura catalana: http://lletra.uoc.edu/

–        Blog que recopila documentació sobre lesbianisme:

                              http://buxaralibrosles.wordpress.com/

–        Poesia per la Sílvia Bel: http://silviabel.com

–        Poesia per la Txus Garcia: http://katalitza.blogspot.com.es/

–        Les lesbianes són… ¿De otro planeta?

                              http://deotroplaneta.bitacoras.com/

                              http://www.editoraconcarrito.com/de-otro-planeta-el-libro/

Per saber-ne més:

–        Que me estoy muriendo de agua. Guia de narrativa lésbica española; Maria Castrejón; Editorial Egales

–        Ellas y nosotras. Estudios lesbianos sobre literatura escrita en castellano; Elina Norandi; Editorial Egales.

Llibreries de referència:

–        Llibreria Cómplices; C/Cervantes nº 4, 08002 Barcelona

–        Llibreria Café Antinous; C/Josep Anselm Clavé nº 6, 08002 Barcelona

–        Llibreria Pròleg; C/Sant Pere Més Alt nº 46, 08003 Barcelona

–        Llibreria Berkana; C/Hortaleza nº 64, 28004 Madrid


Article aparegut al número 5 de la revista COLORS, editada per H2O, col·lectiu LGTB del Camp de Tarragona. El títol és un extracte de l’obra Bruixa de dol, de Maria Mercè Marçal.

About kessetana

Software Engineer, Humanist, art & culture lover, science curious, inconstant but passionate traveler, casual athlete, permanent learner, above all, human being.

Posted on Mai 13, 2012, in Art i Cultura, LGTBIQ, Literatura and tagged , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: